Daniel Jordán Daniel Jordán va captivar el públic del passat Festival Internacional d'Arpa amb el seu repertori de cançons clàssiques i entranyables. Aquest músic d'arrels argentines , destaca per la seva tècnica peculiar per tocar l'arpa de pedals, forjada a base de treball i experiència. El proper mes de juny, Jordán tornarà als jardins de Cal Milionari per evocar-nos sentiments i records de la mà de les seves melodies.
1.- ¿Quin record guardes del teu pas per l'última edició del Festival Internacional d'Arpa de Sentmenat?
Records entranyables i per moltes raons. En primer lloc, per conèixer gent amb vertader amor per l'arpa, amb iniciativa i perseverança davant un munt d'obstacles a vèncer, per poder celebrar el Festival i seguir celebrant-lo cada any. En segon lloc, la part artística i arpística , per poder compartir escenari amb companys d'alt nivell i prestigi. Tot a destacar: la organització, la presentació, el so i l'interès del públic. Sense por a equivocar-me puc dir que tinc amics a Sentmenat.
2.- Ens vas fer gaudir amb un concert que va tocar al públic gràcies a un repertori de peces conegudes i properes. ¿En què et bases per escollir els temes?
Busco que compleixin una doble funció. Primer, que l'arpa llueixi en el so i la tècnica. I, segon, que ens recordi alguna cosa tant a mi com al públic: una època de la nostra vida, una bonica cançó, un ball, una pel•lícula, un viatge...
3.- De fet, en la teva discografia t'has atrevit a interpretar en arpa les cançons dels Beatles. ¿Com va sorgir aquella idea?
Els Beatles m'acompanyen des de nen. Al 1970, quan ells ja es separaven, jo vaig començar a incorporar al repertori algunes melodies de les més conegudes al principi i una mica més atrevides després. Vaig gravar el primer disc de la sèrie "The Beatles on the harp" al 2004 i el segon al 2006, contenen trenta melodies. Ells ens van deixar 211 cançons en 8 anys d'existència oficial del grup, així que queda molta feina per fer; però em sembla que amb això... ja està bé.
4.- També és important la teva tasca com a intèrpret de clàssics populars i de temes del folklore sud-americà. ¿Et podem considerar un trobador del segle XIX?
Potser un trobador és un músic molt més complet que jo. El folklore sud-americà va ser la meva base. Vaig començar amb set anys amb el Mestre Armando Ortega, que es paraguaià, i vaig estar amb ell fins als 15 anys. Em va ensenyar a tocar l'arpa paraguaiana amb la música de diversos països d'Amèrica Llatina. Posteriorment, em vaig canviar a l'arpa de pedals. Ja amb l'arpa de concert vaig arreglar alguns temes clàssics que representaven un desafiament per l'arpa: es podia combinar la tècnica sud-americana amb la facilitat de l'harmonia dels pedals. Hi ha un repertori tradicional de l'arpa de concert que compta amb meravellosos intèrprets, jo només treballo sobre obres que són noves per l'arpa o que hi ha molt pocs arpistes que les interpreten en qualsevol tipus d'arpa.
5.- ¿Quines dificultats suposa interpretar en arpa de concert o arpa de pedals aquest repertori de melodies pop, sud-americanes i tradicionals?
Bé, hi ha un període d'adaptació per la distancia entre les cordes i la tensió, sobre tot. Ja és un record llunyà, però es com passar de conduir un cotxe a conduir un camió. Les normes de trànsit són gairebé les mateixes per ambdós, però hi ha unes quantes diferències. Les més importants són els set pedals de doble acció del sistema Erard. Sobre l'arpa paraguaiana, havia tocat amb tots els sistemes de semitons haguts i per haver i, al final, vaig tocar amb un invent propi que em va donar bon resultat. Però gens comprable amb el sistema Erard de l'arpa de concert. A mi, em va ajudar en el canvi i sobretot en el funcionament dels pedals, la professora Zoraida Ávila (concertista veneçolana). L'arpa sud-americana té entitat pròpia i és un instrument principal en diversos països llatins, però, en el seu avanç tècnic, està tornant a recórrer un llarg camí ja fet a Europa des del Barroc fins fa un segle. Tots els instrument s'incorporen al folklore sud-americà tal com son en l'actualitat: la guitarra: l'acordió, el bandoneó, el piano i altres, menys l'arpa de la qual es segueix tocant un model medieval.
6.- Explica'ns en què consisteix la tècnica sud-americana sobre l'arpa de pedals.
La tècnica sud-americana destaca per la posició de les mans, amb respecte a les cordes. Nosaltres considerem que és més natural i, de fet, quan se li demana a un profà que provi, posa les mans com nosaltres. A partir d'aquesta posició, es practiquen més tècniques de les que marca l'acadèmia clàssica i hi ha molta més llibertat de creació, la qual cosa enriqueix l'instrument. Sobre l'ús de les ungles, que va ser motiu de polèmica en la guitarra -per exemple- fa 80 anys, avui no hi ha dubte: ungles. Produeixen un so més cristal•lí, clar i net, i a més, el fet de tocar "des de fora" augmenta molt la velocitat en la digitació, entre d'altres avantatges. Jo destacaria també l'ús dels "trinos" i el "trèmul" que no es prodiguen en l'ensenyament acadèmic.
7.- ¿Quines característiques musicals destacaries de l'arpa, que la fa diferent d'altres instruments?
L'arpa és el primer instrument de corda. Com a tal, ja compta amb l'avantatge de la infinitat de matrius que genera la corda polsada directament amb els dits. El piano, per exemple, -avui l'instrument rei- no és més que una eina per tocar l'arpa que porta al seu interior. La corda polsada es comparteix en d'altres instruments. Característic de l'arpa, en primer lloc, hi ha els arpegis; quan la mateixa successió de notes es fan al piano o a la guitarra, també es diuen arpegis. Els glissandos i les enharmonies també són característiques de l'arpa, però, per sobre de tot, el seu so ple de màgia que dimensiona la música i et transporta.
8.- Explica'ns la teva història. ¿Com vas descobrir el món de l'arpa? ¿I com has evolucionat des que vas començar fins avui?
Jo no vinc d'una família de músics i menys encara d'arpistes. La afició de la meva mare per la cançó litoralenca argentina va ser la que em va dur a estudiar arpa, com una activitat extraescolar més. Lluny de pensar, en aquells anys i en els posteriors, que allò es convertiria en la meva professió. Va haver-hi una primera etapa d'arpa paraguaiana i folklore, però ben aviat va sorgir la necessitat de canviar el rumb. Primer, en el so més modern i, després, en les possibilitats tonals de l'instrument que em facilitaria l'accés al repertori que volia desenvolupar. Una vegada establertes aquestes dues bases fonamentals, la resta era estudiar i estudiar. No hi ha més.
9.- Sabem que cada arpa sona diferent, un exemple n'és el so de la teva arpa electroacústica. ¿Pots parlar-nos dels seus orígens i característiques? ¿A què es deu l'actual apogeu d'aquest tipus d'arpes?
Quan escoltem un instrument en viu i al natural, podem parlar amb propietat del so que emet la fusta, de la pulsació de l'intèrpret i d'altres detalls. Però, quan el so passa per un micròfon, a l'estudi de gravació o mitjançant l'amplificació a l'escenari, ja tenim un altre concepte de so. En realitat, el so alterat de l'estudi de gravació és vell. Jo he escoltat gravacions d'arpa de fa 60 anys a les que ja s'hi afegia un efecte d'espai (eco o reverberació) o es deformava la ona canviant la fase (phase-chorus). En el meu cas, l'any 1974 vam poder incorporar a l'arpa la microfonia fixa necessària, així com un pedal o aparell multiefecte que modernitzava el so. El que abans era exclusiu dels estudis, ara es convertia en un sistema incorporat a l'instrument. Avui dia, es fabriquen arpes elèctriques i electro-acústiques, ha millorat molt la microfonia i els pick-ups i ja no hem de construir-ho nosaltres mateixos. Hi ha molts arpistes que necessiten un so modern per expressar-se. D'altra banda, el públic està acostumat a un so més tecnològic i, per la gran demanda que hi ha, al fabricant li resulta rentable. Al final d'aquest any, entrarà en procés de fabricació en sèrie l'arpa midi de caixa massissa, amb la qual es multipliquen les possibilitats per als músics a qui interessi anar més enllà.
10.- L'arpa és un instrument especial. A l'hora de tenir-ne cura, ¿què requereix?
L'arpa és un instrument gran i pesat, però és transportable pel propi músic i, a vegades, no prenem les degudes precaucions per evitar cops a la fusta. Un arpa de concert té milers de petites peces de metall que s'han de defensar de la corrosió del salnitre i de la humitat. També hi ha mecanismes que requereixen revisió i ajustament, de vegades pel propi músic i d'altres per mecànics especialitzats. Així com, tenir cura de la fusta segons que el clima sigui sec o bé humit.
11.- Per acabar, ¿pots avançar-nos quins projectes tens previstos per tal que puguem gaudir-los en breu?
Estic preparant dos vídeos per exposar al meu canal de You Tube "Lovingharp", els faig amb molta il•lusió i crec que tindran una bona resposta del públic. Per ara, no tinc previstes noves gravacions de disc fins l'any vinent, però si una feina diària per a preparar noves obres.
12.- T'esperem al III Festival Internacional d'Arpa de Sentmenat. ¿Ens pots avançar què prepares per l'ocasió?
Doncs, als recitals presento obres del folklore sud-americà i música de la meva ciutat, Buenos Aires. Fent gala de la meva condició d'hispano-argentí presento també música espanyola i de The Beatles. Seguint aquesta línia, vaig canviant les obres segons les diferents ocasions. Exactament no sé quines obres tocaré, però intentaré que siguin, com sempre, innovadores i del gust del públic, que per això hi sóc, per a complaure'ls.
